Nespresso Professional, a la conquesta del “Cocinero del Año”

Barcelona va ser la “culpable” de la cuina d'innovació, gairebé futurista. Granada va portar un ambient festiu i productes d'origen andalús i llatí. Què ha portat aquest cop Valladolid? Doncs el millor de cada casa: productes de la terra, però també la innovació que qualsevol crític gastronòmic necessita en les seves ressenyes.

Una cita a la ciutat que ha viscut tota la història d'un país ple d'amants del bon tiberi. Una cita on la gastronomia se sent amb els cinc sentits. Un concepte que des de Nespresso Professional entenem a la perfecció i, per això, l'aroma del cafè va ser el perfum principal d'aquesta semifinal plena d'emoció.

Vuit aspirants (sense malmetre aquesta paraula, ja que els vuit són xefs ben dignes del panorama espanyol) es van esforçar, un cop més, per deixar el jurat expert amb els ulls ben oberts i la boca demanant més. Un jurat d'estrelles Michelin com Miguel Ángel de la Cruz o José Carlos Fuentes, però també gastroprofessionals com ara la periodista Julia Pérez o el consultor Rafa Morales. Paladars entrenats per a una cuina del més alt nivell. Tots ells també van formar part del jurat de la nostra “Mejor Tapa Nespresso”.

Entre els grans competidors, Áxel Smyth Taracido i Cristóbal Muños Ortega, juntament amb els seus ajudants Claudia Merchán i William Saavedra, han destacat i han quedat primer i segon respectivament a la semifinal de “Cocinero del Año” de Valladolid. Áxel va apostar per la cuina castissa reinventada, mentre que Cristóbal donava la volta al món amb les seves creacions. Tots dos dignes de participar a la final que tindrà lloc a la fira Alimentaria 2020. Un toledà i un val·lisoletà, les dues Castelles, demostrant que el més important, fins i tot en geografia, rau a l'Interior.

Damián Seijas repeteix per tercera vegada com a jurat en la semifinal de “Camarero del Año”. Un concurs que representa, com sempre, la combinació perfecta de maîtres, baristes i sommeliers. El nostre ambaixador de cafè de Nespresso, amb altres noms del panorama hostaler com ara Noel Vela, Ángela Marulanda o César Cánovas, van poder degustar tirades de cervesa, còctels i receptes de cafè.

Flavio Mila Lopes, cap de sala d'El Ermitaño a Zamora, va ser el clar guanyador d'aquest títol. Però hi va haver un altre premi per a aquell que va aconseguir despertar la nostra curiositat gràcies a la seva recepta de cafè. Una recepta que aconsegueix que dues begudes enemistades es reconciliïn del tot. Què recepta Nespresso va deixar sorprès a tot Valladolid?

Valladolid és un dels estendards més destacats de la gastronomia castellana. Els experts la denominen el bressol de la cuina d'interior, que s'especialitza en rostits, llegums i postres molt dolces. Tot maridat amb el millor vi (al Sud-oest se'l coneix com Terra del Vi per algun motiu) i acompanyat d'ingredients vegetals de gran qualitat (el nord, també anomenat Terra de Camps).

Ens venia salivera només de pensar en les creacions amb què ens podien sorprendre els xefs i cambrers. Una urbs plena d'història, matèries primeres de qualitat i un cafè Origin per despertar la unitat a la cuina. I dos professionals excel·lents que van posar tot el seu esforç en guanyar els premis a “Mejor Tapa Nespresso” i “Mejor Receta Nespresso”.

El jurat de “Cocinero del Año” i “Camarero del Año” van ser els encarregats de jutjar els dos equips de participants. Xefs com Teresa Gutiérrez, antics guanyadors com Joaquín Baeza, periodistes gastronòmiques com Julia Pérez van jutjar els amants dels fogons. Professors com Jesús del Río, experts en cafè com Damián Seijas, baristes com Adrián Fernández, van jutjar els creadors de comandes.

“Café y pistacho, amargo y tostado”, de Rubén Osorio, és la tapa guanyadora. Inspirada en Valladolid, el mateix xef va declarar que “últimament els camps de Castella fan olor de festuc, ja que el cultiu ha crescut exponencialment, sobretot en aquesta ciutat. Ara que tenim festucs i dels bons, que millor que maridar-los amb un cafè també dels bons”. Un cafè Origin Brazil, aquest fruit sec, cacau i més ingredients van destacar pel damunt de la resta de plats magnífics.

Christian Illán és el guanyador de la “Mejor Receta Nespresso”. Una recepta que reuneix dues begudes de sobretaula abans enfrontades. “T & Café” fusiona les millors característiques del te amb els millors beneficis del cafè. Una preparació digna de veure en directe. Una preparació digna d'un premi molt especial.

Castella conrea un festuc de qualitat excepcional. Es pot menjar sol, però també acompanya plats freds i calents; entrants, carns, peixos i postres. La versatilitat que ofereix a l'hora de posar-se a l'obra o, millor dit, a la massa, el converteix en un aliat de la gastronomia castellana.

Aquest fruit sec és la nota decisiva en una renyida batalla de tapes. Anar de tapes, aquest costum tan nostre, s'ha reinventat gràcies als tocs futuristes dels xefs participants. I Rubén Osorio, de Miranda de Ebro, va ser un vencedor impossible d'oblidar.

Amb experiència en el concurs “Cocinero del Año” (va quedar en tercera posició la passada edició), aquest xef va decidir formar-se en cuina i pastisseria (d'aquí l'exactitud mil·ligràmica de les seves receptes) però, com que volia conèixer tots els secrets que té el sector gastronòmic, també es va formar en serveis de restaurant i bar.

El cuiner més famós del restaurant La Casona, a Pancorbo, Burgos, està feliç d'haver plasmat a la perfecció la seva tapa de cafè, festuc i molta, molta inspiració de la terra del Pisuerga.

El premi a la millor “Receta Nespresso” va anar a Madrid, al restaurant més alt de tota la capital. Aquest barista ha aconseguit que pensem en el te i el cafè com una sola unitat. Dues begudes creades per enfrontar-se conviuen en harmonia en un got de recepta. Com no havíem de premiar aquesta bandera blanca de la pau que se serveix freda i agitada, però no barrejada?

Quin va ser el premi d'aquests dos titans culinaris? Un viatge a Barcelona per assistir al Nespresso Atelier, un espai gastronòmic efímer en què van poder gaudir, juntament amb els seus acompanyants, d'un sopar Estrella Michelin de la mà de Paco Pérez i d'una sessió d'alta cocteleria amb Héctor Henche, barista i director de Fizz Bartenders.

El País Basc és conegut pels seus pintxos, de múltiples mides, formes, textures i matèries primeres. A ells els agrada el cafè per començar el dia amb la força que els caracteritza. Tallat amb llet i molt sucre, el que es coneix com Ebaki. Els xefs amb renom d'aquesta regió també el fan servir en plats amb estrella. Peix, marisc... productes de la terra que es reinventen amb aquesta famosa beguda.

Si ens movem a Barcelona, ciutat que ja va acollir una de les semifinals de “Cocinero del Año”, podem afirmar que el cafè és una representació de l'ullet dret de Gaudí. De fet, les creacions que van acompanyar aquesta semifinal s'inspiren en els productes catalans, en la seva geometria perfecta, amb quantitats que arriben gairebé als números auris.

L'aroma de la flor de taronger ens envaeix quan baixem una mica pel mapa del nostre país. Imagina potenciar l'aroma del Llevant amb l'aroma del despertar. I ara imagina si servim el cafè en fred. En forma de granissat, amb llet merengada o amb canyella. I el bombó valencià, el clàssic amb llet condensada. Per descomptat, els de la Costa Blanca i la Costa dels Tarongers saben preparar un bon dolç.

Si ja ens movem a sud, terra de el sol i de les bones tapes, arribem a Granada. Aquesta ciutat va acollir la segona semifinal de “Cocinero del Año” amb propostes plenes de productes de la terra andalusa. Una comunitat que no només prefereix el cafè en got, tot canviant la tassa per aquest recipient allà on van, sinó que també el prenen amb molta llet o amb molt cafè.

Ara visitem el centre, molt a prop de la Tercera Semifinal de “Cocinero del Año” celebrada a Valladolid. Madrid, capital del país, reuneix moltes formes de prendre cafè, encara que sens dubte ens encanten els coffee milkshakes, aquestes creacions a mig camí entre una beguda i unes postres de cullera. Cafè amb llet, sol, cafè fred amb gel... No són pocs els capricis que acompanyen aquests coffee lovers.

I cada regla té la seva excepció. Pero aquesta regla en té milers. I és que dins del nostre ritual, cadascú prefereix el cafè a la seva manera. Potser el prenem d'una forma similar a la dels veïns, però sempre li donarem aquest toc que ens agrada. I aquesta és la màgia d'un bon cafè, que pugui unir sense perdre la seva essència individual.